Tremp de goma

El Tremp de goma és un procediment aquós, per tant, vol dir que l’aigua forma part de la seva composició. A més d’aigua, aquest tipus de tremp està format per goma i pigments. La goma més comuna és la goma aràbiga, la qual s’extreu a partir de la solidificació que té lloc quan algunes acàcides entren en contacte amb l’aire.

El suport utilitzat tradicionalment per aquesta tècnica és el paper.

El resultat d’aquest procés, acostuma reproduir-se en uns tons més aviat diàfans, que produeixen una pintura lluminosa; per això, a vegades s’hi afegeixen càrregues, com per exemple el Blanc d’Espanya, per donar més opacitat a la pintura.

El procediment que nosaltres vam seguir fou el següent: (Vam afegir-hi blanc d’Espanya (?) )

Abans de pintar, férem la barreja dels pigments amb la goma i l’aigua per aconseguir la pintura desitjada. La paleta cromàtica de la qual partíem estava configurada per sis pigments artificials que teníem dins unes oueres de plàstic: el blau, verd pastel, ocre, granatós, blanc i negre. Amb l’ajuda d’unes culleretes de plàstic, agafarem una porció de pigment que posarem a la safata de plàstic, i n’hi vam afegir una altra d’aigua i una altra de goma aràbiga. Un cop vam tenir els tres ingredients a la safata els barrejarem amb un pinzell perquè quedés una mescla homogènia. (*) És important no posar-hi massa aigua perquè aleshores la mescla queda massa diluïda i un cop la pintura estigui seca el pigment no quedaria ben adherit.

Un cop la mescla estava feta, vam prosseguir aplicant la pintura a la superfície. Cal tenir clar el dibuix que es vol dur a terme, perquè el paper com ha suport no admet gaires capes. A més, les barreges pertanyents entre pigments s’aconsellarà fer-les a la safata. Personalment, em vaig ajudar d’un model (el bust de la reina Nefertiti) i en vaig fer primer un esbós amb llapis al full. Després vaig pensar quins colors s’adeien més per tal de fer les mínimes barreges, i vaig prosseguir pintant  primer amb els pigments que ocupaven les masses més grans de la imatge, per acabar amb els detalls com són la creu, els llavis i els ulls.