És una tècnica de gravat molt senzilla, que deriva de la xilografia. De
fet, l’únic que els diferencia és el material, que en aquest cas té com a base
el linòleum, i les eines de gravar que en aquest cas són gúbies (ganivets
petits acabats en diferents formes amb un mànec per agafar-los); perquè el
procés d’estampar és el mateix. Com el gravat, es pot treballar en positiu
buidant la superfície del voltant del dibuix, o en negatiu, quan el que buides
és el dibuix.
El procediment que vam seguir és molt senzill, únicament s’ha de tenir en
compte que el dibuix que facis quedarà al revés en les còpies, i vigilar amb
les gúbies perquè manejant-les és fàcil tallar-se. A més n’hi ha de diferents
tipus, algunes de més punxegudes, algunes de més amples, algunes acabades en
quadrat, triangle, forma arrodonida... per tant has de pensar la línia que vols
fer o la quantitat de superfície que vols extreure.
Tenint aquestes consideracions en ment, vaig partir dibuixant el motiu
desitjat amb llapis sobre la superfície quadrada de linòleum. Després vaig anar
resseguint amb una gúbia estreta, primer superficialment, i un cop tenia la
zona ja marcada apretant més, perquè les línies fossin més profundes i per tant
més marcades, per evitar que s’hi inserís tinta quan entintés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada